Ja està gairebé tot parlat… i a l'agost ja no aniré a Gimeno. M'hi estaré, just un any. De juliol a juliol… i me n'adono, que em fa molta pena deixar de treballar-hi.
La feina en sí, mai ha estat cap gran cosa, tot i que tampoc em desagrada. El que em fot realment és el que deixo allà… Durant tot aquest any m'he sentit més família amb la gent amb qui treballo, que amb la meva pròpia…
I l'altre dia em passava pel cap que se'm trenca alguna cosa dins quan penso que sóc tan substituïble allà… la de gent que ha passat abans que jo, i la de gent que encara queda per passar… M'agradaria haver deixat alguna petjada. Una petjada de Laia a Gimeno… no ho sé…
D'aquí poquet, s'acabaran el netejar vidres i vitrines. S'acabaran les manies del Sr. Canals o el 'vigileu' de la Sra. Pilar. S'acabaran els paquets de tabac amunt i avall. S'acabaran els puros (i això que tot just ara els començo a conèixer, carai!!). S'acabaran les bromes i els riures. S'acabaran els franco boli…
[@more@]
S’acaba una etapa… per deixar pas a una altra que també et portarà coses noves. Molta sort!!
Ja veuràs que amb el pas del temps ho recordaràs amb carinyo. Espero que si ho deixes sigui per fer una cosa millor. Et desitjo molta sort guapa.
Iukita, tothom és substituible però alhora és inimitable. El teu lloc podrà ser ocupat per una altra persona, però el teu rastre dins seu no es podrà esborrar. La decisió que has pres és la correcta, i sempre podràs tornar a fer quatre dinerons calents 😉 Molts besitos bonica :****
Tot en aquesta vida s’acaba carinyo, evoluciona, està en constant canvi. Però és normal que et sentis d’aquesta manera perquè, com tu dius, tota aquesta gent t’ha estat acompanyant durant un temps important per tu. Jo crec que amb el que dius de ser substituïble segurament sí que ets substituïble per fer la feina, però pensa que tu ets única i el record de tu que quedarà allà també serà únic!!! El record de tota la teva persona, de les teves rialles, dels teus acudits, de les teves emprenyades… de la teva olor a vainilla… La petjada la deixes allà on vas!!
una abraçada carinyo!!!
Pero s’ha d’avançar a la vida! A vegades quan he canviat de feina al principi m’enyorava dels companys de l’altra, pero poc a poc et vas integrant i t’ho passes de conya (a no ser que els nous companys siguin una autentica colla de fills de puta).