certs moments

Arriben uns certs moments, èpoques, on podríem dir, que te n’adones de coses que ja fa tant que han passat…

Ha arribat un altre color en la meva vida. Nous canvis en el meu interior. Suposo que per bo. La meva intenció, almenys, és bona… Seguir al costat de la persona que més m’estimo en aquest món, sense dubtes, ni histèries, ni crits, ni tristes mirades… Seguir amb tu somrient, com sempre he volgut fer, com sempre he fet, tot i que la lluna m’ha fet mala cara de vegades, tot i que ho he volgut abandonar tot, tot i que els problemes sempre han estat allà intentant tirar les alegries per terra…

Seguir pensant en un nou pare. Arribarà? Hi penso i em fa una mica de por… No sé com acabarà res, però no vull que acabi. Realment, no ho vull. No et vull perdre. I negar que em costa entendre’t, tampoc es pot. No puc saber què sents, ni com sents, ni per què sents així o aixà, ni… Només, vull tenir clar que sents. Després, ja decidirem si bé o malament.

Seguir tenint en ment la meva carrera. Psicologia. Per poder ajudar als altres i ajudar-me a mi mateixa… Per saber de tu, també, mama. Que et penso tant i et ploro tant a la vegada, i que em sembla tan surrealista no trobar-te enlloc… Però com deia dies enrera, no em puc refugiar en un passat. El meu lloc està al present. Al aquí i el ara.

Seguir volent lluitar pel que vull… pel que puc… pel que em resta i el que em suma, pel que em fa sentir-me valenta o poruga, pel que em fa somriure o el que em fa estar trista… per les meves mirades i les teves, i les de tots… pels somriures que ho donen tot… per una lluna plena o un sol càlid i baix… pel mar i l’aigua de les ones que xoquen… per les vostres veus i les vostres rialles… per les vostres orelles, que sempre m’escolten… i les vostres paraules, que em fan emocionar… per les noves il·lusions, per les noves metes, pels nous objectius i camins… pel cotxe… pel món… per la vida… que ara, ha canviat de color.

I si es veritat, que l’esperit del nadal no s’ha mort? Que tots aquests sentiments, venen acompanyats d’aquestes festes i aquesta nit tan melancòlica? I si és veritat, que hi crec? I si és veritat que m’agrada?

…avui és nadal, un altre cop, però aquest cop sembla diferent…

[@more@]



Quant a iuki

Sóc una persona a la que li agraden molt els somriures i sobretot, sobretot, els ulls. Penso que són una part del nostre cos que diu molt sobre nosaltres mateixos en qualsevol moment del dia. M\'encanta mirar-ne i trobar expressions que mai he vist... Observar-los, m\'ajuden a conéixer... La xocolata em té perduda i l\'addicció que últimament tinc a la coca-cola, acabarà amb mi! També tinc espai pel meu piano i les meves intentones de cançonetes, la lectura i per respirar. Què més podria dir de mi? la vida...? Tot són notes incandescents que exploten en forma de bombolles de colors.
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 comentaris a l'entrada: certs moments

  1. estel diu:

    laieta,
    tu sempre sumes a la gent que com jo tenim la sort de poder ser pel teu món, sempre tens un somriure i una paraula que anima, que ajuda, que ens fa estar una miqueta millor.
    Nina, jo no sé si la teva lluna et fa mala cara, però vull que sapigues que aquesta modesta estrelleta que t’escriu, en molts moments ha brillat gràcies a tu.
    mil petons!
    sempre teva,
    estel

  2. teu món, sempre tens un somriure i una paraula que

Els comentaris estan tancats.