D’on han sortit les supersticions?

Dies enrera en una classe amb en Francesc Torralba, després de la seva hora d’explicació teòrica, vam debatir algun tema durant la mitja hora restant, com sempre fem.
Aquell dia va ser el dia de les supersticions. La pregunta era si realment, les supersticions tenien alguna mena de base… Després de pensar i pensar i remoure tot el cervell, vam arribar a la conclusió de que no.
Per què has de tenir mala sort si passes per sota d’una escala? Per què has de tenir mala sort si se’t trenca un mirall? Per què has de tenir mala sort si obres un paraigües dins d’un lloc tancat? Per què el número 13 és el número de la mala sort? Per què el groc porta mala sort en una obra de teatre? Per què passar la sal a la taula, també porta mala sort?

La única que li vam poder donar una mena d’explicació amb una certa "base", va ser a la del color groc. Va explicar-me un company de classe, que mentre Moliere feia una obra de teatre vestit de groc, es va morir. Però igualment… Que li passés a Moliere, vol dir que li ha de passar a tots i cada u dels actors/actrius que vesteixen amb aquest color? No ho entenc.

Realment, són d’aquelles preguntes, que segur que poca gent sap contestar. Jo, puc donar raons lògiques, com per exemple, que si passes per sota d’una escala, la mala sort que pots tenir és que se’t caigui a sobre… Passar la sal… Per què se’t pot obrir el tap i deixar-ho tot salat?
I és curiós, sobretot, que tothom les coneix, aquestes supersticions. Són com una espècie de "rumors" que no se saben d’on venen, però que tot i no tenen sentit, es van passant de generació en generació… I jo em pregunto: al 2060, hi haurà les mateixes "manies"? les mateixes pors? les mateixes supersticions?

I per altre banda, em paro a pensar, que tant avançats anem en certes coses, com en les noves tecnologies, i tant endarrerits anem en altres temes, com aquest…

Que trist, no?

[@more@]



Quant a iuki

Sóc una persona a la que li agraden molt els somriures i sobretot, sobretot, els ulls. Penso que són una part del nostre cos que diu molt sobre nosaltres mateixos en qualsevol moment del dia. M\’encanta mirar-ne i trobar expressions que mai he vist… Observar-los, m\’ajuden a conéixer…
La xocolata em té perduda i l\’addicció que últimament tinc a la coca-cola, acabarà amb mi! També tinc espai pel meu piano i les meves intentones de cançonetes, la lectura i per respirar.

Què més podria dir de mi? la vida…? Tot són notes incandescents que exploten en forma de bombolles de colors.

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

3 comentaris a l'entrada: D’on han sortit les supersticions?

  1. Lluís diu:

    Suposo que les supersticions tenen (o han de tenir) un origen remot, quan més millor i senzillament es van transmeten. Logicament queden descontextualitzades i arriben als nostres dies que no sabem perque ho diem, però això no treu que en algun moment anterior ha tingut una raó de ser.
    Com bé dius, penso que el viure en un món tan dispers, amb mil i una informacions sobre tot i de tot, dificilment sen poden crear de noves, ja que les supersticions cal que arribin a tots els individus de la societat, i que aquesta els adopti. Penso, sospito, que actualment, el que pot passar es que cada professio tingui les seves manies, les seves coses (no se si quadra be amb el que parlem).

    (el comentari continua)

  2. Lluís diu:

    Canviant de tema…. merci per felicitar-me 😛 Dius que feia temps que no deia re, pero aixo no volia dir que no em cuides de tu i que no et llegis 😉 Per rematar et diré que he tornat a escriure… i si el vols, agafa-ho com el meu regal pel teu cumple ! què et sembla?
    Em va agradar molt el comentari que em vas deixar en lultim post (que he vist avui per casualitat) i he escrit jeje. Passat’hi!

    Petons

    Lluís

  3. Laia diu:

    Tampoc hi crec en les supersticións. Són coses de carrer… A mi, un cop se’m va trencar un cuadro.. i de moment no he tingut mai malasort (algun cop si, però no degut al cuadro).
    La superstició de la sal, no l’havia sentit mai! XD
    I pq tenen q ser els gats negres els q porten mala sort?? no podrien ser els blancs? pq el negre sempre es el color de mala sort? o és el color brut? o la tristesa?… deumeu!. Aquest tmb podria ser un tema a debatre :p. “Pq el negre sempre s’ha conciderat inferior q el blanc?”
    P.D: iukii acies pels ànims. stik molt millor. 😀

Els comentaris estan tancats.