blablablà

Com podeu veure això està més mort que algú de fa 500 anys…
Només dir-vos que de tant en tant segurament aniré dient quelcom, però no ho sé, tot s'ha transformat… ja no és el que era. La veritat és que enyoro la temporada de xatings i bé… quan tot tenia una mica més de moguda entre tots.
Doncs bé… si voleu seguir tenint alguna idea d'on estic, què faig… sempre em podreu trobar al meu nou fotolog… ( sí, jo també he caigut ¬¬ )

http://www.fotolog.com/iukita/

Cuideu-vos moltíssim. Tots. La veritat és que molts de vosaltres heu estat aquí sempre que ho he necessitat. Gràcies per les vostres paraules, de debò :_)

[@more@]



8s comentaris

L’home que crida…mai deixa de cridar…

Avui em sento com l'home que crida (inyuuu, t'estimu!) …
M'han fet ballar com una baldufa, m'he sentit petita, minúscula, m'han gastat el nom o potser ja l'han esborrat, m'han fet estar de morros durant tota la santa tarda des que he entrat per la porta de Gimeno, només escoltava el "fes", el "vine", el "porta", el "dóna", l'amunt, l'avall, el no parar… i a sobre sumant unes botes dolentes de 15 euros que he portat als peus tot el dia i que ara m'estan fent veure la padrina.

L'home que crida…mai deixa de cridar?

[@more@]



9s comentaris

Més freak encara!

Anem a ser encara més freaks! Si coneixeu la famosa polka de Loituma…ara coneixareu la cançó maquinera amb la ovella negra cabrona!!! x________D

Però… què CABRONA LA OVELLA NEGRA!!!
[@more@]I si encara voleu ser més freaks… aquí teniu la lletra, 'tal qual'…Segur que us entren ganes de cantar-la… oi…?¿

ya tzu tza parivik'alila lantik
talidil lantizsh dandul la
dipi-dapi dal la ru pati rupiran
kurigan gook'gaya gidi gangul

ra tza tza, ya ribi-dabi dil
labaritz dandil lande lando
ha bari pa tah, pari pari
bari bidi-bidi-bidis dende lando
ya barilas delan-deyado
wa daba-daba-duba-duba-dubyaboo
but is that litel'las delando
buta kay-daga-daga dudu de-yado



8s comentaris

Sortir…


Para algunos, vivir es galopar
un camino empedrado de horas,
minutos y segundos.
Yo más humilde soy
y sólo quiero que la ola que surge
del último suspiro de un segundo,
me transporte mecido
hasta el siguiente…

[@more@]Aquest cap de setmana he descobert aquesta cançó al Clap, i la veritat és que no sé exactament què té que m'ha enganxat.
A casa, la poso, entro al cotxe, la poso, al tren amb la ipod, la poso… :___

Aquí us la deixo… serà, la cançó de la setmana, segur.

5s comentaris

Pictionary

Avui hem anat al le moon orange de Mollet a sopar, per la celebració d'un aniversari… (quina gràcia, aquest any fem el primer patito totes les del meu grup! ^^)
Coneixeu el 'sandwich and friends'? Doncs fan el mateix menjar: en comptes d'un sandwich, dos, amb patates i molt més barat. I està molt bo. Què més volem? Es veu que aquest lloc era una discoteca antigament, i ara s'ha transformat en un bar-sandwich-musical. Vaja, que hi anem força per què està molt bé :____
Aquest bar, a més, té la peculiaritat dels jocs de taula. En tenen forces i quan n'agafes un, doncs és un euro més. Avui ha estat el primer dia que hem jugat a alguna cosa. Volíem triar l'UNO, com a típic, però ens ha cridat més l'atenció el pictoniary mania…

Totes havíem jugat al pictionray normal i corrent, però aquest és molt més divertit. Hi ha diferents formes de joc: el dibuix normal, dibuixar a l'esquena del teu compay per què l'altre l'endevini, dibuixar amb els ulls tancats, fer el dibuix amb un company teu rotllo titella, conduir la mà d'un altre perquè faci el dibuix i dibuixar el que et diguin els altres amb formes. Certament les paraules són super xungues… hem intentat endevinar frases o paraules com 'con un palmo de nariz ', 'espacio en blanco', 'empresario agresivo', … !!!!!
La veritat és que és moooolt recomanable :______________

Gran auto-reflexió de la nit:
– Com dibuixes la 'carne de cerdo'? Ah… clar… dibuixant un cerdo…

M'encanta la meva imaginació x______D

[@more@]

M'ha anat molt bé aquest "despeje" perquè últimament a la feina estic un pèl incòmode amb la gent. No sé, potser sóc jo… aix. Però els mocs que em tiren algunes persones són força macus ¬¬'
El problema és que quan intento passar dels comentaris encara m'hi capfico més… encara que vulgui passar, m'afecten més del que voldria. Una merda, però menu… Demà, dissabte a Jaimen's.

5s comentaris

Parar

Vaig deixar que la meva mà acaronés el seu rostre, una vegada i una altre, sense poder parar ni un sol moment… Sense poder parar d'imaginar-me com seria la meva vida, cada dia al seu costat, acaronant aquella dolça cara, any rera any…
Però ella va trencar el meu somni amb una de les paraules màgiques, mentre em mirava amb ulls humits:
– Para…

Tot va parar en sec. I el que vaig sentir dins meu va ser una copa esclafada contra el terra. Totes aquelles nits inolvidables acabaven de desaparèixer, com el fum.

Les ombres d'aquell local es van tornar cada vegada més fosques, els sons cada vegada més llunyans, i ella, els seus llavis i aquella mirada que em tornava boig, van girar-se d'esquena a mi i van marxar.
I jo em vaig quedar completament sol. Parat. Quiet. Inmòbil. I res semblava haver canviat. La música va tornar a agafar el seu color i l'ambient seguia sent el mateix ambient alegre de sempre. El cambrer se'm va acostar:
– Alguna cosa més? – el vaig mirar tristament perdut, vaig agafar la jaqueta i em vaig posar de peu.
– Alguna cosa més? – vaig repetir posant-me furiós. Però no podia ni cridar – Si vols em pots tirar una cadira al cap i mentre m'estigui morint del mal, atropellar-me amb un cotxe ben pesant. Després pots tirar-me des d'un desè pis i esperar-me a baix amb milions de punxes. Però no. Res de tot això podrà fer-me sentir el dolor que ara mateix pateixo. Res absolutament.

El cambrer, desconcertat, es va apartar del meu davant i em va deixar pas cap a la porta. Al fer voltar el pany, vaig decidir mossegar-me els llavis per sempre més. Mai tornaria a dir-li a una noia que l'estimava.

[@more@]

4s comentaris

Pell…de gallina…

Deu ser que aquests dies estic més sensible… o potser no. En Yann Tiersen sempre m'ha fet somriure i que em posés molt nostàlgica, però quan he trobat això… Se m'ha posat la pell de gallina…
Un ole per l'artista.

[@more@]
No puc evitar que em plorin els ulls quan surt la seva dona i li fa un petó a la galta… l'expressió del record, l'escalfor dels llavis, l'adéu…

2s comentaris

Tu i jo

A vegades em fa por, la por. A vegades m'entristeix no tenir-te. A vegades, em transformo en millor persona quan estem junts. A vegades el teu somriure em fa ser feliç durant tot un dia. A vegades una abraçada teva em reconforta molt més que mil paraules mal dites. A vegades…
A vegades no. Sempre em fa por, la por, sempre em poso trista quan no et veig, sempre sóc millor persona si tu hi ets, sempre el teu somriure em fa feliç, sempre em reconforten les teves abraçades… Sempre t'estimo

Ho saps, oi? Que el teu oblit no s'apoderi mai de les meves paraules, mai.

[@more@]

7s comentaris

S’acabaran els franco boli…

Ja està gairebé tot parlat… i a l'agost ja no aniré a Gimeno. M'hi estaré, just un any. De juliol a juliol… i me n'adono, que em fa molta pena deixar de treballar-hi.
La feina en sí, mai ha estat cap gran cosa, tot i que tampoc em desagrada. El que em fot realment és el que deixo allà… Durant tot aquest any m'he sentit més família amb la gent amb qui treballo, que amb la meva pròpia…

I l'altre dia em passava pel cap que se'm trenca alguna cosa dins quan penso que sóc tan substituïble allà… la de gent que ha passat abans que jo, i la de gent que encara queda per passar… M'agradaria haver deixat alguna petjada. Una petjada de Laia a Gimeno… no ho sé…

D'aquí poquet, s'acabaran el netejar vidres i vitrines. S'acabaran les manies del Sr. Canals o el 'vigileu' de la Sra. Pilar. S'acabaran els paquets de tabac amunt i avall. S'acabaran els puros (i això que tot just ara els començo a conèixer, carai!!). S'acabaran les bromes i els riures. S'acabaran els franco boli…

[@more@]

5s comentaris

Loco-Roco

Quan llegiu aquest post, em podreu qualificar com a friki, d'una vegada per totes… Us sona el nom de Loco-Roco?

[@more@]

Loco-Roco és el nom d'un joc per la PSP (play station portable). A mitjans de gener, vaig tenir el capritxu de comprar-la… (per si encara no ho sabeu, sóc una viciada dels jocs!). I aquest joc va venir a parar a les meves mans a través d'un amic, que me'n va parlar. Tenia curiositat per què no vaig acabar d'entendre la seva explicació… i guaita, que me'l vaig emportar de l'fnac.

Els gràfics del joc són força infantils, com heu pogut veure en la imatge, i a l'hora de moure'l, només es fan servir tres botons: la L, la R i el botó rodó. El seu objectiu és guiar al nostre loco roco per entorns i móns plens de colors, fent-lo rodar i votar, tant per menjar una espècie de flors i créixer, com per matar als enemics. Tens puntuació per tantes flors menjades, pel temps i pels amics que trobes, els Mui-Mui.
Però el més divertit d'aquest joc, per mi, són les músiques que et trobes a cada pantalla. Si t'hi fixes, qui canta és, ni més ni menys que el propi personatge que portes. Si et quedes parat una estona sense fer res amb cap botó, la càmara de la pantalla s'aproparà al nostre amic esponjós i el veuràs cantar i saltar d'un cantó a l'altre.
Realment, us el recomano. No és un gran joc, però el poso a la llista dels especials.

Aquestes són algunes de les cançons…

Aquesta última és la que més m'agrada, je,je,je,je…

5s comentaris